És innegable la importància de la formació, però, en la pràctica, aquesta no es dona amb la freqüència que voldríem. Quina és la raó darrere d’aquesta bretxa?
Bàsicament, existeixen dues opcions: els empleats es formen per si mateixos o l’empresa ajuda a què els seus empleats es formin.
Comprendre per què alguns empresaris dubten a fomentar la formació contínua dels seus empleats requereix viure l’experiència de ser empresari. Aquells que han tingut responsabilitats directes amb empleats ràpidament reconeixen el dilema. És segur que la inversió en la formació d’un empleat resultarà en beneficis tangibles? Quina és l’arrel del problema de la manca de formació? Representa un risc significatiu per a un benefici aparentment intangible?
Responent a la primera pregunta, la resposta és un rotund NO. Ningú pot garantir que la formació produirà els resultats desitjats, malgrat que tingui sentit en la teoria. Pel que fa a la segona pregunta, si l’empresa ha funcionat fins ara, realment és necessària la formació? La resposta a la tercera pregunta probablement és afirmativa.
En primer lloc, és fonamental reconèixer que la formació és necessària, encara que la seva rellevància pugui variar segons el tipus de treball.. Tots hem notat la quantitat de títols que els odontòlegs o metges exhibeixen a les seves clíniques, la qual cosa ens dona confiança i reconforta 😉
Tot i que és possible contractar graduats recents, amb el temps, la manca de formació farà que l’empresa quedi desactualitzada i es dirigeixi cap al desfasament. .
Quina és la solució?
El compromís dels empleats és la clau. Cap empresari invertirà en la formació dels seus empleats si prèviament no s’ha generat una relació estable i de confiança, ja que finalment, qui es veurà beneficiat principalment d’aquesta formació és l’individu, no l’empresa. L’empresa es veurà beneficiada si l’empleat ho vol.
Inclús si tinguéssim una garantia que l’empleat aplicarà correctament el que ha après en la formació, els dubtes persistirien. Llavors, què podem fer?
En el nostre cas, donem suport a la inversió en formació a causa de la nostra sòlida relació amb els empleats. Preferim assumir el risc que algunes d’aquestes inversions no donin fruits en lloc de quedar-nos enrere en termes de competitivitat.
Tant per a l’empresari com per a l’empleat, la formació és un repte. No és senzill que algú que treballa vuit hores al dia continuï estudiant una o dues hores addicionals. És difícil, i més en el món actual.
No hem de perdre l’objectiu de millorar contínuament, i l’estratègia de contractar els millors té un cost que amb el temps ens porta al mateix lloc (fins i tot l’empleat més brillant i ben format arribarà a l’oblit del què és nou).
Per tot això, els empresaris estan entre l’espasa i la paret, i per molt que estiguin acostumats a viure aquesta situació, això ha de ser un altre conflicte a resoldre.
Per il·lustrar això amb un exemple, tornaríem a un restaurant que no coneix cap de les noves tècniques de cuina si al costat en tenim un que ho fa? Arribarà el dia que canviarem al restaurant del costat perquè no volem menjar el mateix cada dia i sense aplicar millores que, per posar un exemple, redueixin els costos. Com a clients volem el millor a canvi dels nostres diners.
Aquest post pretén explicar i promulgar la decisió presa per la nostra companyia, Bitanube. La formación continua es una inversión con riesgos, pero que agrega valor. No invertir-hi ens portarà irremediablement cap a l’obsolescència dels nostres productes o serveis.
desenvolupar aplicacions web, la majoria avançades. Té sentit vendre aplicacions iguals que fa 5 a 7 anys perquè des de llavors els empleats no reciclen els seus coneixements? No, o almenys això sembla.
Formar-se és aprendre el que altres abans han provat, i evitar tota aquesta pèrdua de temps en el famós assaig-error. Si no invertim en formació, seran els nostres clients qui patiran, però no ens enganyem, també ho patirà l’empresa indirectament, i els seus empleats de forma més directa. Un empleat que pateix errors per aprendre és un empleat que no pot, a la llarga o a la curta, gaudir del seu treball, i això és més que un requisit, és imprescindible.
Està clar que una formació a un empleat pot caure en sac trencat si aquest abandona l’empresa en poc temps, però és un risc a cometre. Evidentment, és més que aconsellable fer-ho amb empleats de plena confiança, que porten temps amb nosaltres, però res està garantit.
Per mitigar aquest risc, existeixen contractes que estableixen el compromís de formació, de manera que no recaigui únicament en l’empresari. En el nostre cas comptem amb aquests contractes, però el més important és que la relació empresa-empleat sigui saludable.
Apostar per la formació contínua és, en última instància, apostar per l’empresa, no només en benefici de l’empleat de forma individual. Per tant, animem a continuar formant-se per millorar els nostres productes i serveis, a través de la satisfacció dels nostres empleats i, és clar, dels nostres clients.
